INICI  EL CENTRE   INFORMACIÓ  GENERAL LES CLASSES PROJECTES BIBLIOTECA MENJADOR AMPA
Organització Menú mensual Normes de funcionament Pagaments  i beques
Documents
Salut alimentària
Inici > Menjador                                                        



   

 Empresa encarregada del servei de menjador: Safrà Safor S.L.

                   
 Menja fruta  sana
 cada dia de la setmana.
                                           

Organització

AGRUPAMENT  I  EDUCADORES
Alumnes                                     Educadores                                      Patis  

Infantil ...3anys  
         ....4 i 5 anys

Amparo Pascual Catalá
  José Ros Iborra
Alicia Noemi Mingón

Pati d´Infantil

1er i 2n de Primària

Mª Carmen Gozález

Pati davant del Menjador

3er i 4t de Primària

Toñi  Moragues

Pista davant del Col.legi

5è i 6è de Primària

Felisa Parra Alcaide
Lourdes Buigues Vallés

Pista Poliesportiva

TORNS                                 Grup d´alumnes             Horari 

PRIMER  TORN

Infantil :3,4 i 5anys
1er , 2n  Primària

De dilluns a divendres de: 12’45h.a 13’45h.
 

SEGON   TORN

3er,4t ,5è i 6èA/B de  Primària

De dilluns a divendres de:13’50 a 14’45 h..

 COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL SERVEI DE MENJADOR

Funcions.- 
1.-Control mensual dels menús del Menjador    
2.-El.laborar propostes de millora

Reunions.-
 
Una cada mes

 Membres de la Comissió

Encarregat.-Guillem Bolufer Ginestar

Representant Educadores.- Amparo Pascual

Representant del  P.N.D.-Antonio Iglesias Arenas

Representant Junta A.M.P.A..-Veronique Cortes Molina

Pares/Mares.- Mª Rosa Bertomeu  Ferrer
                    .- Mª Cristina Cubells Anastasio

Representant Alumnat.- James Breyner Cabrera

Dietista .-Mª Rosa Ordoyo Terés

Directora.- Isabel Moreno Hernández
Organ que aprova el Pla del Menjador.-Consell Escolar del Centre                 

ACTIVITATS I CELEBRACIONS COL.LECTIVES.

   GALERIA D'IMATGES

BLOCS DEL CENTRE 
Escola oberta
Recursos, activitats i jocs educatius.

PROFESSORAT

MARES-PARES

ALUMNAT

ENLLAÇOS D'INTERÉS

Contacta amb nosaltres

Calendari , agenda activitats escolars.







   
  













     

Menú


                                                                                                                                                            Descarrega'l en pdf       

                                                                                                                           


Normes de funcionament del menjador.
1. El menjador és un servei complementari de caràcter educatiu i assistencial, on es pretén crear hàbits d’alimentació , higiènics i dietètics.Té, doncs, una doble finalitat:
  • a) Educativa:   Ensenyar  l'alumnat a comportar-se  correctament a taula,  a utilitzar els coberts,  tovallons, etc.
  • Fomentar la convivència i el companyerisme, respectant els altres i desenvolupant actituds de bon comportament col·lectiu.
  • Crear hàbits d'higiene alimentària, acostumar-se a prendre les mesures higièniques convenients i a menjar tot tipus d'aliments necessaris pel  normal desenvolupament físic.  
b) Assistencial: 
  •     És un servei complementari d'ajut a l'escolarització. 
2. Pot beneficiar-se d'aquest servei tota la comunitat escolar, tot establint  les prioritats que dicta la Conselleria d´Educació i Ciència i els criteris aprovat pel C. Escolar de Centre.

3. Hi ha tres modalitats de pagament: 
a)Alumnes amb beca de Conselleria.
b)Alumnes que fan ús del menjador dies solts.

c)Alumnes que fan ús de menjador els mesos complets.
 

4. L'alumnat haurà de menjar tot allò que se li servisca, amb la seguretat que les minutes han estat elaborades seguint les directrius del Servei de Menjadors Escolars.

5. Les famílies hauran d’acreditar per escrit (mitjançant certificació mèdica) qualsevol tractament de l’alumnat que requerisca d’un règim alimentari especial, així com el nom i dosi del medicament que se li haja de subministrar.

Davant qualsevol dubte han d’adreçar-se a l’ Encarregat del Menjador : Guillem Bolufer Ginestar 
                          Horari.- Dilluns , dimecres i divendres de 9’15 h a
10’00h.  Lloc.- Sala de reunions( despatxos).                                                


Pagaments i beques.
Alumnes sense Beca

Directament a  La Caixa” o transferència bancària al següent compte:

Entitat

Oficina

D.C.

Núm CCC

2100

4451

94

0200090114


ALUMNES QUE FAN ÚS DEL MENJADOR DIES SOLTS:

Import a pagar: 6 €/dia

Termini de pagament: El mateix dia que es va a fer ús (aportació de tiquet).

Forma de pagament: Adquisició de tiquets a la Secretaria de l’escola.

(Aquestos tiquets s’hauran de comprar prèviament a la Secretaria del Centre, emplenar-se correctament i entregar-se a l’aula de l’alumne/a el dia que es desitge fer ús del menjador).

ALUMNES QUE FAN ÚS DEL MENJADOR ELS MESOS COMPLETS:

Import a pagar: En funció del mes.

Termini de pagament: Entre el dia 20 i el 30 del mes anterior.

Forma de pagament: Ingrés bancari o transferència.

Quantitat  a ingressar per mes:

MES

DIES

IMPORT

Octubre

21 dies X 4,25 €

89,25 €

Novembre

20 dies X 4,25 €

85,00 €

Desembre

14 dies X 4,25 €

59,50 €

Gener

19 dies X 4,25 €

80,75 €

Febrer

20 dies X 4,25 €

85,00 €

Març

19 dies X 4,25 €

80,75 €

Abril

16 dies X 4,25 €

68,00 €

Maig

20 dies X 4,25 €

85,00 €






Dades que han de  figurar en el rebut bancari 

Curs de l’alumne+Cognoms i Nom ( Ex: I3 COLOMER FUSTER, PEP)

(Els cursos es consignaran com a I3- I4- I5- 1R- 2N- 3R- 4T- 5É- 6A- 6B)

Els justificants de pagament d’ingressos i transferències s’hauran de dipositar en la Bústia de Menjador de l’escola.

Els ingressos a “La Caixa” (Av. Lepant, 15) els haureu de fer preferiblement els dimarts i dijous i en ells s’haurà d’especificar curs, cognom i nom de l’alumne/a

Beques de Conselleria

L'ajut concedit per Conselleria a l'alumnat amb beca de menjador no cobreix les despeses completes del menú, per la qual cosa aquest alumnat ha de pagar la diferència entre l’ajuda concedida i el preu del menjador.
Import anual a pagar: 46,19 €.

Termini de pagament: Mes d’octubre de 2012.

Forma de pagament: Ingrés bancari o transferència a “La Caixa” número de compte:  2100 4451 94 02 00090114


                                                   

                                                       

                                                        


Salut alimentària
                 

NUTRICIÓ I SALUT (I)"

La dieta i la nutrició són molt importants en la promoció i manteniment de la salut al llarg de tota la vida. La nutrició és un determinant important de malalties cròniques que pot ser modificat, i és ben sabut que el tipus de dieta té una gran influència, tant positiva com negativa, en la salut al llarg de la vida. I encara més important és que els canvis en l’alimentació influïxen no sols en l'estat de salut del moment sinó que poden determinar a la llarga que un individu patisca o no malalties com a càncer, malalties cardiovasculars, hipertensió i diabetis mellitus en etapes posteriors de la vida.
Els estudis han demostrat que hi ha una sèrie d'hàbits alimentaris i actituds que suposen un risc per a la salut. Entre ells es troben els següents:
Elevado consum de sal: una dieta alta en sodi augmenta el risc de malalties cardiovasculars i circulatòries per mitjà de l'augment de la hipertensió arterial.                                                                          Bajo consum de iode: la ingesta baixa en iode provoca una sèrie d'alteracions metabòliques relacionades amb el desenrotllament i el creixement durant la infància. S'ha d'utilitzar sal iodada i augmentar la ingesta de peixos, especialment en els xiquets.                                                                                           Ingesta elevada de greixos: si el greix de la dieta supera la quantitat recomanada, augmenta el risc de malalties cardiovasculars, dislipemias, i obesitat. En concret, la ingesta de greixos saturades (se troben en els embotits, la pastisseria industrial, els fregits i els precocinados) afavorix els problemes cardiovasculars. Es recomana reduir els greixos saturades i augmentar les insaturades en la dieta. Els greixos insaturats procedixen dels olis vegetals (oliva especialmente) i del peix i prevenen l'aparició de malalties cardiovasculars per mitjà de la reducció del colesterol i els triglicéridos en sang. Reducida ingesta de peix gras: el peix conté àcids grassos insaturats que prevenen l'aparició de malalties cardiovasculars per mitjà de la reducció del colesterol i els triglicéridos en sang. Per això és recomanable augmentar el peix gras en la dieta (sardines, salmó, cavalla,...)"



ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ EN LA INFÀNCIA (II)

 

Respecte als LÍPIDS o GREIXOS, s'aconsella que no superen el 30-35 % del total de l'energia consumida diàriament.

El valor calòric dels lípids és més elevat que el dels hidrats de carboni i les proteïnes.

Els principals aliments subministradors de lípids són: olis i greixos, mantega, margarina, cansalada, carns greixos, embotits i fruites seques. Els lípids tenen unes característiques organolèptiques atractives i a més, les olors i sabors de molts aliments depenen del greix. El seu consum es relaciona amb una percepció sensorial placenter.

Són necessaris en la dieta de la població infantil com a font no sols d'energia, que requerixen per a fer front a les seues elevades necessitats degudes al creixement, sinó també com a vehicle de vitamines liposolubles (A, K, D, E) i per a aportar els àcids grassos essencials, la deficiència dels quals podria afectar la maduració del sistema nerviós central i d'altres sistemes."

 Els MINERALS constituïxen un grup de micronutrients que no subministren energia a l'organisme, però que tenen importants funcions reguladores i formen part de l'estructura de molts teixits. Són constituents dels ossos i dents, controlen la composició dels líquids extra i intracel·lulars i formen part d'enzims i hormones, molècules essencials per a la vida."En el grup dels minerals es pot ressaltar el calci. En la nostra dieta ho podem obtindre de la llet i derivats i dels peixos xicotets i en conserva. És fonamental per a la mineralització de l'esquelet i per a obtindre la màxima quantitat de massa òssia en els ossos.

El ferro de l'organisme es troba formant part de l'hemoglobina de la sang, participant en el transport de l'oxigen. La seua deficiència és la causa més freqüent d'anèmia nutricional, i origina alteracions en el desenrotllament i la funció del sistema nerviós central, amb alteracions de l'aprenentatge i la conducta i menor capacitat i resistencia  al realitzar activitat física.La sang, vísceres (hígado, renyó, corazón) i les carns roges són bones fonts de ferro."El zinc forma part d'un gran nombre d'enzims. És fonamental per al creixement, per a mantindre el sentit del gust i, per tant, la gana i per a facilitar la cicatrització de les ferides. Es troba present en gran nombre d'aliments, sent les carns roges, les lleguminoses i alguns productes del mar una bona font d'este element."

Les VITAMINES són micronutrients necessaris, entre altres funcions, perquè siga possible la transformació dels aliments en energia i en estructures corporals. La majoria de les vitamines actuen en la regulació del metabolisme. Les vitamines, per les seues propietats físiques, es classifiquen en hidrosolubles i liposolubles.

Entre les vitamines liposolubles es troba la vitamina A, que inclou el retinol i alguns carotenoides essencials per a la visió i per a mantindre la pell i teixits superficials. Les fonts de retinol són el fetge, la llet sencera i la mantega, mentres que els carotenoides es troben en carlotes, grelos, espinacs i fruites.""Quant a la vitamina D, l'aportació d'esta vitamina , junt amb el de calci, és fonamental per a la mineralització de l'esquelet i per a la consecució d'una màxima quantitat de massa òssia en els ossos."Els peixos grassos, ous, llet i derivats i productes enriquits són una bona font dietètica de vitamina D, però no s'ha d'oblidar que esta també s'obté per l'acció de la llum solar sobre la pell"La vitamina E actua en l'organisme com a antioxidant i està present en molts aliments. Entre les fonts més riques es poden destacar els olis vegetals i els ous.Entre les vitamines hidrosolubles es troba l'àcid fòlic. En l'organisme exercix diverses funcions relacionades amb la divisió de les cèl·lules.""Les verdures de full verd, les vísceres i els cigrons són una bona font d'àcid fòlic."

AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES

L'al·lèrgia alimentària és la reacció adversa que presenta un individu després de la ingestió, contacte o inhalació  d'un aliment amb una causa immunològica comprovada. 
Diversos factors es troben interrelacionats en el desenvolupament d'una al·lèrgia a un determinat alimen
t.

- Les que depenen de l'individu: predisposició genètica, grau de sensibilització, la sensibilitat de l'òrgan de xoc. 
 -  Els que depenen de l'aliment: quantitat ingerida, grandària de les partícules i el seu grau de solubilitat.

Hi ha aliments que es veuen implicats en les al·lèrgies alimentàries, més sovint que altres. 
  Ou: la proteïna de la clara.  
   Peix.   
  Fruites: poma, pera, bresquilla, albercoc, pruna, cirera, maduixa, taronja, llima, pomelo, mandarina, kiwi, alvocater. 

   Fruites seques. 
   Llegums: cacauets, llentilles. 
    Crustacis: gambes.  
     Carns: de porc. 
    Llet. 

    Les  espècies: mostassa.

Les manifestacions clíniques poden aparéixer en:
-         L'aparell gastrointestinal: nàusees, vòmits, dolor abdominal
-        
La pell: urticària, èczema…
-        
L'aparell respiratori: rinitis, tos, asma…
-        
En les mucoses: picor al contacte amb l'aliment (boca), amb unflor o no, edema de glutis i inclús xoc anafilàctic.

La primera i principal mesura terapèutica és evitar l'aliment culpable
Moltes vegades l'aliment pot estar en els components de molts productes manufacturats, per la qual és recomanable consultar les etiquetes o preguntar si forma part de la composició en l'elaboració del plat que es va a consumir.


Un poc d'informació sobre els aliments : LA VITAMINA C

La vitamina  C té accions antihistamíniques que la fan especialment útil per als xiquets amb asma o al·lèrgies.
Forma part, juntament amb la vitamina B, del grup de les hidrosolubles. La vitamina C intervé en el manteniment dels ossos, les dents i els vasos sanguinis, és bona per a la formació del col·làgen.
Ja que el nostre cos no produeix vitamina C, hem d’incorporar-la a través dels aliments.

 FUNCIONS:                                                                              

·         Millora la visió i exerceix una funció preventiva davant l’aparició de cataractes o glaucoma.
       És antioxidant, per tant, neutralitza els radicals lliures, evitant així el mal que generen a l’organisme.
       És antibacteriana, per això inhibeix el creixement de certs bacteris nocius per a l’organisme.
    Redueix les complicacions derivades de la diabetes tipus II.
    Rebaixa els nivells de tensió arterial i preveu l’aparició de malalties vasculars.
    Té propietats antihistamíniques, per això s’utilitza en tractaments antial·lèrgics, contra l’asma i la sinusitis.
        Ajuda a previndre o millorar les afecccions de la pell, com èczemes o psoriasi.
      És cicatritzant de ferides i cremades, ja que la vitamina C és imprescindible en la formació del col·lagen.
   Augmenta la producció d’estrògens durant la menopausa; moltes vegades, aquesta vitamina, s’empra per reduir o alleujar els símptomes de sufocacions i reaccions similars.
  Ajuda a evitar l’estrenyiment a causa de les seues propietats laxants.
       Repara i manté els cartílags, els ossos i les dents.  
                                                                                                                                                                       

¿ÉS NECESSARI EL DOLÇ?    

 El gust pel dolç és internacional, es dóna en tots els països i a totes les edats però especialment en xiquets i persones d'avançada edat.
Davant de l'entusiasme de tots els xicotets, amb algunes excepcions personals, pels productes dolços, tots els pares es plantegen quina és a postura correcta a adoptar. La resposta possiblement més equilibrada, tant des del punt de vista nutricional com psicològic, seriosa: la moderació però no la negació. Una vegada més es confirma el refrany popular de: “en el punt mitjà està la virtut”.

Perquè res mes popular que els dolços tradicionals: pastes de poble, torrons, neules, ametles garapinyades… una llarga llista de productes que tenen una antiga història entre nosaltres.
Els productes dolços tenen moltes connotacions: físiques, emocionals i socials:
1..   
La immediata sensació d'energia que provoquen els dolços influïx per a ser valorats com a aliments positius.
2.       
El gust pel dolç està arrelat amb el primer aliment de la vida: la llet materna, i per tant amb sensacions plaents, de seguretat, de consol.
3.       
Compartir dolços és compartir alegria, camaraderia, solidaritat, desig i prosperitat en la vida, per això sempre i en totes les cultures hi ha dolços tradicionals en les festes socials importants.
4.       
Premiar un xiquet amb un dolç és quelcom habitual. Tal vegada això crega un aprenentatge que després es repetisca al llarg de la vida: premiar-nos a nosaltres mateixos amb la ingesta de dolços.
A favor del sucre: 

       Fa més agradable alguns aliments i col·labora a la seua acceptació.

    Augmenta el contingut calòric de la dieta de persones inapetents.

     Evita la mobilització dels greixos, i amb això estats de cetosis.

      És l'aliment idoni per a solucionar les crisis de cetona en la infància.

EVITAR L'EXCÉS DE COLESTEROL        

 

EVITAR L'EXCÉS DE COLESTEROL

El colesterol és una substància essencial per a l'organisme, ja que és precursora d'algunes hormones i és imprescindible per a la formació de bilis i de vitamina D, a més de formar part de les membranes de les cèl·lules.

L'altra cara de la moneda ens la proporcionen les nombroses malalties causades per l'excés de colesterol, que és un material que deteriora i embruta les artèries.

Només els aliments d'origen animal aporten colesterol i, per tant, una dieta que abuse d'eixos aliments pot ocasionar una pujada de colesterol sanguini.

 ALIMENTS RICS EN COLESTEROL:

Cervells, ou, ronyons, paté, fetge, gambes, llagostins, embotit, sagí de porc, formatge, pollastre i titot amb pell, mantega, crema de llet, corder, porc, vedella, brioxeria elaborada amb greix d'origen animal, etc.

Els àcids grassos saturats tenen l'important efecte de provocar pujades dels nivells de colesterol en sang. Els aliments que els contenen poden ser d'origen animal (greixos de les carns i de la llet), o  d'origen vegetal (greixs de palma i coco), molt utilitzats en la brioxeria industrial.

Els àcids grassos saturats també es poden elaborar en l'organisme, per açò és important controlar l'augment de pes i  “no abusar” dels hidrats de carboni d'absorció ràpida dels aliments com el sucre, la mel, les fruites o la llet.

 NORMES DIETÈTIQUES:

·         Abundància de verdures i hortalisses (Vitamina C , carotens i fibra).        

·         Introduir els fruits secs.

·         Utilitzar oli d'oliva.

·         Augmentar el consum de llegums i peix.

·         Utilitzar habitualment cereals integrats.

·         Consumir diàriament aliments crus.

·         Moderar el consum de carns.

·        Consumir, tranquil·lament, 3 ó 4 ous a la setmana (la lecitina que contenen impedeix l´absorció de colesterol a l'intestí).


VITAMINES

* Vitamina A o Retinol. La seua funció està relacionada amb la protecció de la pell, mucoses i visió. Es troba en els greixos animals, llet, fetge, etc., i en forma de carotenos (precursor de la vitamina A)  en les fruites i verdures de color groc- ataronjats: carlota, albercoc, pimentons, melocotón 
* Vitamina D o Calciferol. La seua funció està relacionada amb la calcificació dels ossos. La podem trobar en aliments com la llet, peixos blaus i margarines enriquides; però també la pot sintetitzar el nostre organisme per mitjà dels rajos solars"
* Vitamina E o Tocoferol. La seua funció és evitar l'oxidació de substàncies que serien perjudicials. Es troba en olis de llavors de cereals, en el germen de blat, olis de dacsa, soja i ous."
* Vitamina K o Antihemorràgica. La seua funció és ajudar a la coagulació de la sang. Es troba en vegetals i peixos. No sol presentar-se carència d'esta vitamina, ja que pot ser sintetitzada per l'intestí humà
* Vitamina C o Àcid ascòrbic. La seua funció és evitar l'oxidació d'algunes substàncies, intervé en la cicatrització dels teixits i en la defensa de l'organisme. Es troba en els vegetals frescos i fruites, com a maduixes, taronges, llimes i kiwis
"* Vitamina B1 o Tiamina. La seua funció està relacionada amb el sistema nerviós. Es troba present en les carns, vísceres i en els cereals integrals.
* Vitamina B2 o Riboflavina. La seua funció és que les cèl·lules aprofiten bé les fonts d'energia. Es troba en la llet i els seus derivats i en vísceres."
* Vitamina B6 o Piridoxina. La seua funció és millorar la utilització dels aminoàcids i intervé en la formació d'hormones. Present en aliments d'origen animal i en vegetals, com a cacauets i plàtans.
* Niacina. Intervé en l'oxidació d'algunes substàncies. Present en carns i peixos, en farines integrals i lleguminoses."
* Àcid Fòlic o Folato. La seua funció està relacionada amb la divisió de les cèl·lules. Es troba en les parts verdes de les hortalisses i en vísceres com a fetges i renyons.

* Vitamina B12 o Cobalamina. Es troba principalment en vísceres com el fetge, el rovell de l'ou i els peixos grassos. És difícil trobar-la en els vegetals. "La seua funció està relacionada amb el sistema nerviós i la seua carència pot donar lloc a certes anèmies."

                                                                                                                         


Documents.
     

                                   Modalitats de pagament  del menjador     
Justificant d'absència del menjador          

                        


             Mapa Web      Tornar a inici   Administració web      
       C.E.I.P. PORT DE XÀBIA    
    C. Joan Fuster nº1        03730-Xàbia 

 
 Tf: 966428860, FAX. 966428861
       03009853@edu.gva.es  
Fet amb    CopyrightHosting © P.G.- ceip "Port de Xàbia" 2009